3. Els equips dels museus. Les limitacions de les plantilles

    La plantilla d’un museu és el conjunt de professionals que hi treballa i que esdevé ment, cor i múscul de l’organització, malgrat que hi ha altres actors que participen, i sovint decisivament, en el funcionament d’un museu. 

    On ens trobem ara?

    El diagnòstic del Pla de Museus i bona part de les opinions expressades en el Fòrum, indiquen que les plantilles dels museus de Catalunya són molt reduïdes: en el 27% dels casos no passen de les 3 persones. Es considera que s’arriba massa sovint al llindar de la inviabilitat. No és una situació igual en tots els museus. Especialment alguns museus grans han pogut mantenir i fins i tot augmentar les seves plantilles, tal i com es pot veure en l’Anàlisi quantitativa dels museus de Catalunya

    Però el dèficit de plantilles era un fenomen estructural en la majoria de museus que la crisi econòmica ha accentuat. És una situació difícil de superar ja que, malgrat la seva  lenta superació, es mantenen vigents els instruments de contenció del personal de les administracions públiques, com és la Ley de racionalización y sostenibilidad de las Administraciones locales. A la vegada, les poques places que es creen van a recaure en altres serveis públics, percebuts socialment com a prioritaris. El primer problema d’aquesta restricció és la dificultat de dur a terme l’activitat del museu, tant de gestió de col·leccions, recerca, difusió o acció educativa. Però també afecta al desenvolupament del museu i la seva millora contínua, ja sigui en els àmbits de la digitalització, la innovació en els serveis, o la incorporació de noves metodologies de treball, per posar alguns exemples. Un segon problema és que l’estancament de les plantilles comporta el seu envelliment, la restricció de l’accés als nous professionals i pot ser un fre a la innovació. El tercer problema és la multiplicitat de funcions que recau en una mateixa persona, amb la conseqüent dificultat de fer-les totes bé. A més comporta una sobrecàrrega de treball en els museus més petits, i limitacions funcionals per poder assegurar tots els serveis que s’espera d’un museu, en els més grans.

    La sortida a aquestes limitacions ha consistit en externalitzar una part significativa de les tasques dels museus. Tractarem les externalitzacions més endavant. Una altra sortida a aquesta situació és la mancomunació d’alguns serveis, com estan fent les xarxes de museus, especialment les territorials. Les borses de documentalistes al servei dels museus o els serveis de suport a la comunicació són exemples d’aquest reforç de funcions extern que supleix parcialment alguns d’aquests dèficits.

    La migradesa de les plantilles és un problema endèmic que no s’està superant:


    • És un dèficit general, menys en alguns museus grans. El problema és més agut en museus petits, alguns dels quals estan al límit de la sostenibilitat.


    • Segons totes les dades i opinions, és el problema més important que tenen els museus, superant els dels  recursos econòmics. 


    • Aquesta situació dificulta que els museus duguin a terme la seva activitat i que puguin desenvolupar-se i renovar-se d’acord amb l’evolució social.


    • Provoca un estancament de les plantilles cosa que comporta el seu envelliment i és un fre a l’accés dels nous professionals.


    • La mancomunació de serveis és una sortida que pot seguir desenvolupant-se. Es diferencia de les externalitzacions en que és resultat de la cooperació entre museus i genera economies d’escala.

    0 1 2 3 4 5
     

    Algunes de les aportacions

    11.3.19   16:17h

    Fer processos d'aquesta mena, que comportin la participació, impliquen tenir un equip humà considerable. La realitat és que molts museus tenen equips amb poc personal, pel que hi ha vegades que es deixa de banda la feina més de fons per impulsar la interacció ciutadana, que és la que dona més visibilitat i segurament més públic, que és un paràmetre molt valorat per donar sentit a la institució.

    11.3.19   16:17h

    Fer processos d'aquesta mena, que comportin la participació, impliquen tenir un equip humà considerable. La realitat és que molts museus tenen equips amb poc personal, pel que hi ha vegades que es deixa de banda la feina més de fons per impulsar la interacció ciutadana, que és la que dona més visibilitat i segurament més públic, que és un paràmetre molt valorat per donar sentit a la institució.

    6.3.19   16:04h

    On son els menors de 35?

    5.3.19.  13:28h

    Crec que ens quedem massa en la queixa i que el text no te iniciatives propositives. Jo em demano si existeixen possibilitats de destinar una part del finançament dels projectes de programes públics a la col·laboració amb professionals joves i especialitzats durant el transcurs de l'activitat o projecte determinat. Si hi ha possibilitat de millorar els convenis de pràctiques perquè els practicants tinguin unes condicions menys precàries i més estables en el temps que millori l'esperència de Museu i practicants.

    genelogo_2.png
    Forumdelsmuseus.cat