7. La formació i el reciclatge

    Canviar el paper dels museus sobre la societat és un procés en cadena que comença per tenir una visió ben definida i compromesa d’aquests, continua amb una gestió amb sentit de servei públic que vol dir comptar amb una organització alineada i capaç d’implementar els propòsits dels museus. Hi ha valors comuns en les organitzacions modernes com el treball en equip, la minorització de les relacions jeràrquiques a favor de les horitzontals, o la consciència de llegir i interpretar constantment l’evolució social o fenòmens disruptius destacats, com  el paradigma digital, per mantenir el museu al dia, que són particularment necessaris en les organitzacions dels museus. La  formació de les persones dels museus és una eina estratègica de primera magnitud per a la transformació organitzativa. Cal disposar d’una oferta formativa que es correspongui a aquests paràmetres, tant per als nous professionals com per als que estan en actiu.

    On ens trobem ara?

    La formació formal no ha parat de créixer en els darrers vint anys.  Hem recomptat el nombre de cursos de post-grau que ofereixen les universitats catalanes, són una vintena, incloent-hi els màsters. És una formació de caràcter superior que es complementa amb una variada oferta  de cursos i formacions de reciclatge dutes a terme per diferents institucions i entitats. D’aquesta oferta que intuïm àmplia i diversa, no en tenim un coneixement global que permeti avaluar-la i saber del cert si respon als reptes que tenen els museus avui en dia. Tampoc sabem si cobreixen les necessitats formatives de tots els nivells professionals dels museus, no solament dels superiors, ni si responen a les noves necessitats dels equips, d’acord amb les noves exigències. Sovint els mateixos professionals noten que els falten coneixements, competències i instruments per actuar. Aquesta percepció ens fa qüestionar-nos si algunes de les formacions en gestió de museus no reprodueixen els desequilibris que hem observat al si de les seves organitzacions. El fet que l’acció educativa tingui un paper secundari en algunes d’aquestes formacions, o que s’hagi hagut de crear un curs específic de direcció estratègica dels museus són símptomes que aquest desequilibri té unes arrels més profundes? 

    La formació és una eina estratègica fonamental que impacta directament a les organitzacions dels museus. La seva orientació i continguts poden afavorir la transformació de les organitzacions o reproduir els esquemes actuals:

    • Hi ha una oferta formal de caràcter superior, consolidada al llarg dels darrers vint anys que ha format el gruix de les direccions actuals dels museus i dels seus cossos superiors. 


    • No es té un coneixement conjunt de les activitats formatives, especialment de les no formals, que es fan a Catalunya. El Pla de Museus de Catalunya preveu analitzar aquesta oferta, detectar-ne les disfuncions i poder donar una orientació de país, amb el conjunt d’actors formatius.

    0 1 2 3 4 5
     

    Algunes de les aportacions

    13.3.19    11:16h

    Considero la formació un aspecte bàsic en el treball, però en molts casos hi ha moltes dificultats per a què les administracions públiques siguin conscients de la seva importancia i sobretot fer una formació específica i per als diferents perfils professionals que tenim als museus.

    7.3.19   14:30h

    La formació permanent per un professional del museu és molt important. Destaco formació que es fa des de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona i que es fa al SAM de Pedret.

    http://patrimoni.gencat.cat/ca/xarxamuseusgirona

    6.3.19   18:37h

    Al meu entendre els màsters generalistes de gestió de patrimoni donen una visió global de la tasca dels museòlegs i pot ser també que calgui coneixements més específics o concrets de determinats temes pràctics en alguns casos. Tot i que això pugui passar, penso que els alumnes surten força ben preparats i amb una mica d'experiència el cercle s'hauria de completar, i són perfectament capaços de desenvolupar tasques de responsabilitat. Aquí és on entra el tap generacional, d'una banda, i la poca oferta de places com a tècnic (gairebé tothom es veu abocat a la vigilància de sala i la venda d'entrades, quan això res té a veure amb la tasca d'un tècnic de patrimoni). La immensa majoria dels alumnes que acaben els màsters NO poden accedir als llocs de treball i assistim com a espectadors totalment esglaiats al creixement d'oferta educativa (o formació continuada, si en volem dir) per a directius i treballadors de museus, quan la seva plantilla o No-plantilla ja té aquells coneixements.

    12.3.19    14:09h

    Algunes reflexions sobre el tema:

    La formació formal, de tercer grau ha crescut, és cert, però ho ha fet de forma força desorganitzada i sobretot fragmentada. Continuem sense tenir un bon substitut d'una formació de grau, com la qua ofereixen altres institucions europees. Potser seria hora de començar a postular per una formació de grau en museologia que establís uns estàndards per a la formació dels(des les professionals?


    La formació de tercer grau continua patint d'un problema gravíssim, que és l'allunyament respecte de la realitat de l'exercici professional: al meu parer la clau està en que el nombre de professionals en actiu que hi participen és molt reduït, i que els continguts tampoc no es treballen en suficient col·laboració entre les instàncies acadèmiques i professionals. Seria bo dons, instar les universitats a establir dinàmiques més en contacte amb el sector museístic (inclouria en aquesta col·laboració repensar el concepte i el contingut de les "pràctiques").


    Una major coordinació de les activitats formatives, especialment les no formals, és absolutament necessària: per oferir als professionals modalitats d'actualització de coneixements que realment siguin rellevants, per cobrir les necessitats i per optimitzar recursos. La tasca és ingent però potser caldria començar a plantejar-se un sistema d'acreditacions que permetés tenir un coneixement de l'oferta i alhora, resultés d'interès per als professionals (finalment, la major part d'aquesta oferta formativa té utilitat en termes d'adquisició de coneixement aplicat al treball, però no té cap transcendència a l'hora de meritat en processos selectius).

    11.3.19   16:45h

    La formació és bàsica, especialment perquè en els darrers anys han entrat nous conceptes i noves necessitats al museu. Tot evoluciona molt ràpidament, tant les tecnologies com també les necessitats socials que es volen prendre en consideració des del museu.

    genelogo_2.png
    Forumdelsmuseus.cat