6. La carrera professional

    Tota organització dinàmica ha de tenir uns equips capaços de llegir el seu entorn i com evoluciona el seu sector i adaptar-s’hi. Això afecta als perfils professionals i a la manera de treballar dels equips, com hem vist anteriorment. Respecte al professional, aquesta organització ha de  permetre desenvolupar una carrera que l’enriqueixi i a la vegada, estigui en consonància amb les necessitats de l’organització: l’aprofundiment en la seva disciplina, la mobilitat a altres organitzacions, el canvi de funcions o  de responsabilitats són alguns dels factors que generen un estímul per a les persones i una millora per a les organitzacions.

    On ens trobem ara?

    La majoria dels museus catalans són públics i sotmesos a les lògiques de contractació de la funció pública. Si bé té com a tret positiu l’estabilitat del lloc de treball, comporta una sèrie de rigideses que no faciliten un model de carrera professional dinàmic com el descrit anteriorment. La inexistència de contractacions més flexibles dificulta la possibilitat de les persones de treballar en altres museus que no sigui el propi, o incorporar temporalment professionals d’altres museus per projectes específics que poden enriquir al museu receptor, com s’assenyala també en l’article citat de Clàudia Rius A favor i en contra de l'externalització dels museus. Molts professionals dels museus públics comencen i acaben la seva carrera professional en la mateixa institució. Una situació que pot amenaçar l’estímul i la motivació d’aquests, esdevenint un fre per a la gestió dinàmica i de millora constant de l’organització.

    A aquest problema s’hi afegeix les deficiències en l’accés a les places en els museus. Tant els nous professionals com les persones externes als museus tenen la percepció que cal més transparència i més equitat en l’accés professional als museus públics. Percepció que també tenen els que ja hi treballen, tal com ho demostren les polèmiques que es produeixen sistemàticament quan es proveeix una plaça rellevant en un  museu.

    La majoria dels museus són públics i poc autònoms en matèria de contractació del personal. Això té uns pocs avantatges i molts inconvenients: 

    • Permet l’estabilitat dels llocs de treball, cosa que entre d’altres ha permès que durant la crisi econòmica els museus s’hagin mantingut. 


    • La carrera professional es troba sotmesa al marc de la funció pública, que és rígida i no dóna gaire joc a la mobilitat, un factor determinant per desenvolupar una carrera professional amb plenitud.


    • La desmotivació de les persones sotmeses a aquest règim laboral és un risc per a una visió de museu dinàmic en constant adaptació als canvis socials. 


    • El principi d’equitat en l’accés als museus públics és qüestionat  per una bona part dels professionals.

    0 1 2 3 4 5
     

    Algunes de les aportacions

    12.3.19    13:55h

    Òbviament, el sistema públic està ancorat en unes estructures i unes pràctiques que dificulten la mobilitat professional i sobretot, que ja no responen a les dinàmiques dels equipaments i els professionals del sector. Caldria, doncs, incentivar la definició i l'aplicació de procediments que permetessin "socialitzar" el coneixement i les competències de professionals que s'han format en el sistema públic.


    Pel que fa a les fórmules d'accés a aquest sistema, és obvi que un problema greu és la manca de transparència en els processos, especialment, en la provisió de càrrecs directius, sovint controlats des de les instàncies polítiques, on prevalen altres principis que no són els de mèrit i capacitat.


    En el cas de l'accés als museus, jo posaria l'accent més en l'adequació dels processos que en la manca d'equitat; és a dir, crec que el principal problema és el disseny dels processos de selecció, que es basa en l'avaluació d'uns coneixements allunyats del que realment cal que aporti el personal tècnic per al bon funcionament de l'equipament, i sobretot l'absència absoluta de l'avaluació de les competències necessàries per dur a terme el treball encomanat.


    Finalment, sobre el disseny de les carreres professionals, crec que molt poques organitzacions són conscients de la importància que té aquest aspecte per als equipaments, i sovint es contempla com quelcom que afecta només a l'individu, de forma particular. Les organitzacions intel·ligents saben capitalitzar aquest potencial en benefici propi sense perjudici dels interessos particulars del seu personal.

    6.3.19   16:04h

    L’AMC treballa en la definició dels perfils professionals. No ho seguiu?

    Caldria afegir el fet que l'accés a direcció es realitza majoritàriament per lliure designació, sense processos de sel·lecció trasnparents i moltes vegades a dit dels partits polítics.

    genelogo_2.png
    Forumdelsmuseus.cat