2. La gestió estratègica dels museus

    Això vol dir que tota l’organització es concentra en treballar en una mateixa direcció i amb una visió a mig i llarg termini, amb objectius i estratègies compartides i amb una avaluació de plans i programes que analitzen prèviament la població a servir, pronostiquen els impactes i beneficis que poden generar ponderats amb els costos que suposen. Les seves àrees es relacionen, tenen una capacitat d’incidència en les decisions d’acord amb la missió del museu, i estan orientades a la innovació i la millora constant.

    On ens trobem ara?

    El Pla de Museus va posar l’accent en la necessitat de comptar amb direccions estratègiques i amb plans estratègics que permetessin donar orientació als museus i superar una acció massa centrada en el curt termini i en resoldre urgències.

    S’han posat en marxa actuacions concretes per resoldre la situació, com són la realització del Diploma de postgrau de direcció estratègica de museus de la Universitat de Girona, que es troba en la tercera edició i en el qual hi han assistit prop de 30 directores i directors de museus. També des de 2018 s’ha impulsat l’elaboració de plans estratègics. La majoria de museus nacionals i els d’interès nacional estan elaborant plans i acords estratègics, dotze en total.  S’ha obert una línia d’ajuts per a l’elaboració de plans estratègics per a la resta de  museus. Se n’ha cofinançat onze. En total comptarem aquest any 2019 amb projectes dedicats a repensar estratègicament trenta-tres museus.

    Ara bé, són suficients aquest diagnòstic i aquestes mesures?

    Tot i que es disposa de molt poques avaluacions sobre les organitzacions dels museus catalans (vegeu el treball més recent fet pel CONCA, Avaluació estratègica del MNACTEC) es percep que els models de gestió són força tradicionals i jeràrquics, les relacions de poder al si dels museus no són suficientment equilibrades, la comunicació i transversalitat tant internes com externes són poc fluïdes, cal un treball de gestió interna i de processos més sistemàtic.

    L’esquema organitzatiu dels museus s’ha alterat i, a la vegada, hi ha unes zones de l’organització desdibuixades. L’àrea de gestió de col·leccions ha perdut pes, ho evidencien el nombre d’objectes que resten per documentar o la davallada en l’activitat de recerca. A la vegada, ha crescut considerablement l’activitat difusora, concretament la de producció d’exposicions i d’altres productes de presentació. Aquest increment podria fer pensar que també ho han fet les àrees de més relació social. Però sembla que no és així, les àrees educatives segueixen sent perifèriques, a l’igual que les de comunicació i de màrqueting. De manera redundant, es demana un treball transversal i inclusiu al si del museu. Com es concreta? Exposem-ho amb un cas, les exposicions temporals que produeix un museu, qui les decideix i qui les dissenya?, hi participen les diferents àrees del museu, cadascuna aportant la seva perspectiva? a quins públics s’adrecen? s’incorporen en el procés de producció, a l’igual que les escoles o altres grups d’interès? a quina recerca estratègica del museu respon l’exposició? Són preguntes que si es responen afirmativament ens indiquen que la prèdica de posar el ciutadà al centre de l’interès del museu té una aplicació efectiva. Si la resposta és negativa, és més qüestionable.

    La gestió estratègica va més enllà de les direccions i s’ha d’incorporar en el si dels equips dels museus:

    • Les àrees funcionals dels museus no estan equilibrades, les de gestió de col·leccions han perdut pes, mentre que les d’interacció ciutadana s’han de definir i incorporar-se al conjunt de l’organització.


    • Cal més relació transversal i de treball interdisciplinar i de baix cap a dalt (bottom-up). Malgrat els esquemes jeràrquics dels ens públics, és possible una cultura més horitzontal que distribueixi les preses de decisions en els equips.

    0 1 2 3 4 5
     

    Algunes de les aportacions

    12.3.19    12:37h

    Crec que en aquests moments, qualsevol equip tècnic d'un equipament reconeix la bondat de la visió estratègica i l'aplicació de sistemes de treball que adoptin aquesta mirada; una altra cosa és la capacitat que tenen (tenim) d'implantar aquestes dinàmiques al sí dels equipaments, un fet que depèn en gran mesura de la cultura organitzativa en la qual es troba immers l'equipament ( no sempre el que es fa o es deixa de fer és conseqüència directa de la voluntat de fer o deixar de fer...).


    En el text s'aborda la problemàtica de la centralitat o el pes específic de les diverses àrees de treball del museu: si les "àrees de gestió de col·leccions" han perdut pes i les àrees "educatives, de màrqueting i comunicació" segueixen essent perifèriques, què hi ha al centre dels equipaments patrimonials? Es veu que ni continguts ni persones! Caldria aprofundir en aquesta anàlisi, segons el meu parer.


    Que la visió estratègica és fonamental, absolutament d'acord; que és dificil d'aplicar en entorns de curta mirada, és innegable; que malgrat tot, podem avançar per aquesta via en la mesura de les possibilitats de cada equipament, crec que no és per manca de voluntat; així doncs, cal canvis en les cultures organitzatives, sovint impulsats des de tots els àmbits -els polítics i els directius els primers- i mitjans i recursos suficients per garantir la viabilitat d'aquestes pràctiques.

    5.3.19   13:17h

    Aquí trobo que s'ha de parlar sobre el que estratègicament és més important: la transformació organitzacional. veig que aquesta qüestió es tracta molt de passada en un altre apartat, el de "La formació i el reciclatge" i crec que és més adient que es parli en aquesta secció.

    Així, caldria aprofundir en aquest apartat sobre quin seria aquest canvi organitzacional. Fer els Museus més socials necessita de compromís estratègic i de la direcció en la gestió dels programes, en l'organització del treball i en el finançament i sostenibilitat d'aquesta pràctica social i participativa.
    Com es tradueix això en la pràctica: Creem una nova àrea funcional dins l'organigrama dels Museus amb aquelles persones dins els museus que ja estan treballant en aquesta tesis de fer el Museu més socials? Ajudaria aquesta nova àrea a dotar de finançament i estabilitat pressupostària aquesta funció estratègica tan necessària?

    6.3.19  15:42h

    La planificació estratègica és una de les àrees més treballades en la formació en Gestió Cultural. El problema és que hem compartimentat i especialitzat els coneixements en l'àmbit de la cultura i sovint, els bons gestors no troben en els museus possibilitats professionals perquè encara pesa massa la consideració d'expertesa en la temàtica de la col·lecció.

    genelogo_2.png
    Forumdelsmuseus.cat