1. Govern, governança i autonomia dels museus

    El primer element d’una organització és la seva estructura de poder, qui defineix la seva actuació, qui pren les decisions i com es relaciona amb la resta de l’organització i la col·lectivitat a qui serveix. La majoria de museus catalans són públics, especialment locals, i els seus titulars són responsables polítics, sobretot alcaldes i alcaldesses. En els casos d’organismes col·legiats, com els consorcis, la titularitat és compartida entre els representants de les diferents institucions.

    On ens trobem ara?

    Un dels efectes negatius detectats ja en la diagnosi del Pla de Museus és la distància que es produeix entre els titulars dels museus i els seus equips de gestió, degut a la dificultat que tenen els primers per percebre’n el seu valor i, consegüentment, per donar una orientació política que redundi en el seu valor públic.   

    La governança és un concepte vinculat a l’aprofundiment democràtic de les institucions, mitjançant la participació ciutadana. Segons el Termcat “és la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d'un territori i la societat civil, per donar poder, autoritat i influència a la societat sobre les decisions que afecten la vida pública”

    Alguns museus han comptat amb estructures de participació social, especialment aquells que disposaven de patronats. Això no obstant, aquesta participació s’ha anat restringint a nuclis de persones expertes, estudiosos locals, o amb altres interessos, sense que, en conjunt, es pugui considerar que representen els interessos d’àmplies capes ciutadanes. Si aquestes estructures de participació eren precàries, els esdeveniments dels darrers any ho han empitjorat. Tal com indica la diagnosi del Pla de Museus,  “...en els darrers set anys, i a conseqüència de la crisi econòmica, els museus han perdut autonomia...”. La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) ha forçat la desaparició de consorcis, instituts autònoms i patronats, en un procés de recentralització de la gestió dels museus que n’ha afectat la governança. L’any 2006, un 30,7 % dels museus es governaven amb un patronat amb personalitat jurídica pròpia, mentre que l’any 2016 el percentatge havia baixat al 20,1 %. Inversament, un 12,2 % de museus eren de gestió directa local l’any 2006, un percentatge que va créixer fins al 20,0 % el 2016”.

    Per contra, hi ha molts exemples de museus locals que treballen sistemàticament amb la comunitat propera, una rutina que exemplifica el seu compromís social, però que resta poc visible. Cal recollir, documentar i posar en valor aquest treball.

    Els museus tenen, per tant, un doble problema:

    • Respecte al govern dels museus hi ha un distanciament dels titulars respecte dels equips i tenen dificultat per percebre’n el seu valor públic i formular un encàrrec o un projecte.


    • Respecte a la seva governança, hi ha una absència d’estructures de participació ciutadana en els museus que reflecteixin la composició social del seu entorn i que incideixin decisivament en la seva missió i activitat.


    • En el nivell local sobretot, els museus treballen sistemàticament amb la seva comunitat propera, una tasca que cal mostrar més.

    0 1 2 3 4 5
     

    Algunes de les aportacions

    13.3.19    16:02h

    Personalment no generalitzaria aquesta afirmació: "En el nivell local sobretot, els museus treballen sistemàticament amb la seva comunitat propera, una tasca que cal mostrar més". Hi ha experiències de participació ciutadana, però són mínimes. Els museus locals no treballen sistemàticament amb la seva població propera.

    6.3.19   19:31h

    En àmbit local es poden considerar alguns resultats d‘èxit de participació ciutadana a través del nexe que es pot trobar entre museus i Centres d'Estudi locals o comarcals i altres associacions.

    5.3.19.   13:01h

    Aquí trobo a faltar factors d'organització interna com, per exemple, la creació d'estructures d'organització interdisciplinars, flexibles i més horitzontals per projectes al marge de l'organigrama. És un tema que tracteu molt de passada dins l'apartat "La gestió estratègica dels museus" i que crec que és prou important i potser estaria millor situat en aquest apartat sobre l'estructura, l'organigrama, la governança, etc.

    12.3.19    12:20h

    Caldria afinar l'anàlisi perquè en tot el text es fan jugar dos conceptes que operen en plans diferents.

    En la meva opinió, per una banda, la pèrdua d'autonomia de gestió respecte a les administracions de referència dels equipaments ha tingut, entre d'altres, una conseqüència nefasta, que ha estat la consolidació d'una imatge de l'equipament patrimonial en la qual ha anat minvant el seu valor en termes d'impacte social de caire qualitatiu, i a mig i llarg termini, d'aportació a la cohesió de la comunitat.


    Una altra qüestió que, tot i relacionada, no genera una cadena de causa-conseqüència, és el model de governança i, específicament, el grau de participació de la comunitat en la presa de decisions: no sempre van de la mà l'autonomia de gestió i els models de governança participatius. En aquest sentit, crec que és innegable que gran part dels museus, i molt especialment els museus locals, fan esforços per mantenir una línia de connexió directa amb llur comunitat que funciona en dos sentits. Que això transcendeixi en la presa de decisions sobre l'orientació estratègica i de continguts dels equipaments és difícil, atès que ni tan sols els equips tècnics dels museus tenen, de vegades, aquesta capacitat d'influència.

    Per concloure, el resum en tres punts al final del text el trobo molt més clarificador que el text que el precedeix que posa en relació, al meu entendre, qüestions que no necessàriament depenen les unes de les altres.


    Felicitacions per la feina feta!

    genelogo_2.png
    Forumdelsmuseus.cat